"SOM CATÒLICS, PERÒ TENIM ELS BRAÇOS OBERTS A TOTHOM"
L'entitat compleix 25 anys: més de 3.000 nenes han passat per les seves activitats de reforç escolar, lleure i educació en valors.
Cada dia, milers de persones passen pel carrer Nou de la Rambla, al Raval de Barcelona: l'atenció de molts es dirigeix a l'imponent Palau Güell, dissenyat per Gaudí per al seu mecenes més famós, però entre turistes i veïns s'amaga una porta que dona entrada a un "oasi" en ple cor del barri. Es tracta de Terral, un centre impulsat per membres de l'Opus Dei que aquest 2026 compleix 25 anys ajudant les nenes del barri a complir els seus somnis.
De dilluns a divendres, en acabar l'escola, desenes de nenes entren per aquesta porta situada als baixos del número 11 per fer deures, estudiar acompanyades de les voluntàries de Terral o realitzar activitats com voleibol o cant coral. "El nostre objectiu final és evitar l'abandonament escolar que, habitualment, afecta les filles de les famílies més desfavorides", resa la memòria anual de Terral.
"Som un projecte de dones per a dones, i busquem el seu desenvolupament integral, a través de valors humans i respectant la diversitat: som una obra catòlica, però tenim els braços oberts a tothom", explica a El Debate la directora de Terral, Evelyn C. Lechuga. Pràcticament totes les nenes que acudeixen a l'entitat provenen de famílies d'origen estranger, encara que gairebé totes elles han nascut ja a Espanya: Filipines encapçala el rànquing, però també venen famílies del Marroc, el Pakistan, Bangla Desh, la Xina, Ucraïna o diversos països de l'Amèrica Llatina.
"Actualment tenim moltes nenes que s'han graduat del batxillerat, i que estan estudiant formació professional o una carrera universitària, i això és una cosa que les famílies valoren, independentment de la nacionalitat i la creença", assenyala Lechuga, agraïda pel fet que les famílies confiïn en ells per aconseguir que les seves filles tinguin "una millor oportunitat" que les que ells han tingut.
A més, "compartir nacionalitats ajuda a evitar els guetos", assenyala Lechuga, recorrent les sales del centre, que ara a l'estiu es converteixen durant tot el dia en un casal d'estiu. "Vivim en un barri molt divers, i hem d'aprendre a dur-nos tots bé", apunta, explicant que la mescla religiosa es viu amb "naturalitat", encara que Terral no amaga les seves arrels cristianes: hi ha una capella, un sacerdot ofereix catequesi a les famílies que ho demanen i en cada sala penja un retrat de la Verge Maria.
Lechuga -que va començar com a voluntària el 2023 i des de fa un any dirigeix el centre- és molt conscient del que es diu del barri, que representa el 3% del total de la població de Barcelona i on més de la meitat dels residents són d'origen estranger. "El barri és el que és, però hi ha de tot, i lluitem amb un estigma molt dur, sobretot amb els voluntaris, que venen nerviosos després d'escoltar que aquest és "el barri més perillós de Barcelona" i coses així", assenyala.
Amb tot, la directora de Terral demana fixar-se també en les coses bones, encara que no facin soroll, i celebra la xarxa de suports que han teixit amb els veïns en aquests 25 anys d'història. A més, assegura que en un quart de segle no han tingut cap problema de seguretat: "Al barri saben que el que fem aquí és bo", assegura.
El projecte de Terral va començar l'any 2001 però es va consolidar l'any següent, amb motiu del centenari de sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, el fundador de l'Opus Dei. Segons explica Lechuga, va ser a l'Església de Santa Maria de Montalegre: allí es repartia menjar com a part de l'acció social, però aviat va sorgir la inquietud de fer alguna cosa per les nenes que veien passar les tardes al carrer.
La recepta que van trobar? Una que funciona des de llavors: acompanyar personalment cadascuna de les nenes, i oferir-los un horitzó més enllà. "Perquè aquestes nenes puguin somiar alt, han de tenir una altra persona que tingui un panorama més gran que el que els ofereixen", assenyala Lechuga, destacant també la importància de fomentar el valor de l'esforç.
"Ens venen que com més fàcil sigui alguna cosa, millor, però la realitat és la contrària: la vida requereix esforç, i més en el cas de persones en risc d'exclusió social, perquè en aquest cas alguna cosa que estigui bé a mitges no servirà", apunta la directora, també psicopedagoga, posant l'exemple d'una de les primeres graduades de Terral, que va rebre una beca per estudiar, i que fa poc va tornar al centre, ja com una professional consolidada, per inspirar les nenes que, dia rere dia, continuen entrant en aquest petit oasi al Raval de Barcelona.
NECESSITEN VOLUNTÀRIES.
A Terral tot és ben rebut: el mobiliari ha estat donat, els ordinadors formen part d'un pacte amb una empresa tecnològica i l'estudi el dirigeixen voluntàries. Per a la directora, Evelyn C. Lechuga, un dels grans reptes a curt termini és, precisament, aconseguir més voluntàries per poder atendre les noies.
"Això és com les caixes de LEGO, de 0 a 99 anys", ironitza Lechuga, assenyalant que les voluntàries més joves tenen 16 anys i la més veterana, 82. "És una riquesa", celebra, convidant tota lectora interessada a contactar amb Terral per donar un cop de mà.
Text: Guillermo Altarriba Vilanova / @eldebate.com 13 juliol 2026
